A finals del segle XIX i principis del XX, les primeres
fábriques textileres del país recuriren fonamentalment a dones, majoritàriament
jóvens i xiquetes, per a manejar els telers, retorcedores, ordidores, contínues
i la resta de máquines de filatura i teixit. La indústria textil apareix com un
exemple del procés de desplaçament dels artesans i els seus antics sabers pel
treball simple i desqualificat dels proletaris, 'apéndix de les máquines'.
L'ocupació de la dona i xiquets és llavors presentada com conseqüència i
il·lustració de la pèrdua de qualificació obrera generada pel maquinisme
La consideració que les dones i els xiquets careixen de sabers
industrials es deriva, per una part, de la seua comparació amb el saber de
l'obrer professional com cos formalitzat de coneixements, codificats i
transmesos entre treballadors a través de les antigues corporacions, i d'altra
banda, remit a una jerarquia de treballs i sabers que col·loca en un segon pla
aquells que provenen de l'àmbit domèstic, regits per pautes de transmissió no
formalitzades ni reconegudes
A partir de la década de 1950 es produeix una qualificació
progresiva dels llocs de treball al introduir-se l’ingenieria industrial .
Aquest proces de qualificació esta estretament asociat amb el desplaçament de
les dones cap a oficis poc valorats i amb una masculinització simultánia dels
oficis que es van qualificant.
El
treball de les dones i els xiquets en les primeres fàbriques és percebut de
manera molt semblant: és un treball que no requerix coneixements ni massa
habilitat i que compleix amb tota la funció moral de representar una
alternativa decent de supervivència per a una població que d'una altra forma,
es veuria abocada a la mendicitat, la prostitució o el furt.
Les dones i les xiquetes que s'incoraren a les fàbriques pareixen
ingresar desposseïdes de tota dignitat, coneixement o habilitat propis: més que
'aportar' a les fàbriques, pareixen 'recibir'. Les empreses exalten la seua
labor educativa i salvadora: són escoles que formen i moralitzen
No obstant això, les obreres no arriben verges de sabers a les
fàbriques. no tansols aporten la destresa manual adquirida en les diverses
labors de l'agulla i altres activitats manuals inscrites en la socialització
femenina de la casa i l'escola, sinó també constància, disciplina, paciència,
obediencia... qualitats igualment inculcades durant la seua socialització
primària.
Els caps de personal
d'algunes fàbriques no sols s'interessen
per l'estatura de les xiquetes, sinó que examinen també el seu quadre familiar
i sol·liciten recomendants amb credencials morals. L'abundant oferta de mà
d'obra femenina que toca les portes de les fàbriques davant de l'escassetat
d'ocupacions per a elles, permet a les empreses seleccionar el personal adequat
a baix cost. A més poseeix un altra qualitat :la seua juventut, que en este cas
significa abans que res, agudesa visual, resistència física i capacitat
d'aprendre.
No és tant el femení' o masculí de les habilitats el que
determina la seua major o menor valora- ció sinó el fet de que les exercisquen
dones o hòmens. El 'femení’' del treball de la dona en la indústria tèxtil
probablement va tenir tant que veure amb les característiques socials de les
dones com a grup vulnerable i disponible per al mercat de una determinada etapa del cicle de la vida amb sabers i destreses específicament aprengudes en l'àmbit domèstic.
