La importància de la dona en la Indústria Tèxtil

A finals del segle XIX i principis del XX, les primeres fábriques textileres del país recuriren fonamentalment a dones, majoritàriament jóvens i xiquetes, per a manejar els telers, retorcedores, ordidores, contínues i la resta de máquines de filatura i teixit. La indústria textil apareix com un exemple del procés de desplaçament dels artesans i els seus antics sabers pel treball simple i desqualificat dels proletaris, 'apéndix de les máquines'. L'ocupació de la dona i xiquets és llavors presentada com conseqüència i il·lustració de la pèrdua de qualificació obrera generada pel maquinisme        

La consideració que les dones i els xiquets careixen de sabers industrials es deriva, per una part, de la seua comparació amb el saber de l'obrer professional com cos formalitzat de coneixements, codificats i transmesos entre treballadors a través de les antigues corporacions, i d'altra banda, remit a una jerarquia de treballs i sabers que col·loca en un segon pla aquells que provenen de l'àmbit domèstic, regits per pautes de transmissió no formalitzades ni reconegudes

A partir de la década de 1950 es produeix una qualificació progresiva dels llocs de treball al introduir-se l’ingenieria industrial . Aquest proces de qualificació esta estretament asociat amb el desplaçament de les dones cap a oficis poc valorats i amb una masculinització simultánia dels oficis que es van qualificant.

 El treball de les dones i els xiquets en les primeres fàbriques és percebut de manera molt semblant: és un treball que no requerix coneixements ni massa habilitat i que compleix amb tota la funció moral de representar una alternativa decent de supervivència per a una població que d'una altra forma, es veuria abocada a la mendicitat, la prostitució o el furt.

Les dones i les xiquetes que s'incoraren a les fàbriques pareixen ingresar desposseïdes de tota dignitat, coneixement o habilitat propis: més que 'aportar' a les fàbriques, pareixen 'recibir'. Les empreses exalten la seua labor educativa i salvadora: són escoles que formen i moralitzen

 No obstant això, les obreres no arriben verges de sabers a les fàbriques. no tansols aporten la destresa manual adquirida en les diverses labors de l'agulla i altres activitats manuals inscrites en la socialització femenina de la casa i l'escola, sinó també constància, disciplina, paciència, obediencia... qualitats igualment inculcades durant la seua socialització primària.

 Els caps de personal d'algunes fàbriques  no sols s'interessen per l'estatura de les xiquetes, sinó que examinen també el seu quadre familiar i sol·liciten recomendants amb credencials morals. L'abundant oferta de mà d'obra femenina que toca les portes de les fàbriques davant de l'escassetat d'ocupacions per a elles, permet a les empreses seleccionar el personal adequat a baix cost. A més poseeix un altra qualitat :la seua juventut, que en este cas significa abans que res, agudesa visual, resistència física i capacitat d'aprendre.

No és tant el femení' o masculí de les habilitats el que determina la seua major o menor valora- ció sinó el fet de que les exercisquen dones o hòmens. El 'femení’' del treball de la dona en la indústria tèxtil probablement va tenir tant que veure amb les característiques socials de les dones com a grup vulnerable i disponible per al mercat de una determinada etapa del cicle de la vida amb sabers i destreses específicament aprengudes en l'àmbit domèstic.